És molt gran el que fan les formigues

Les formigues hivern no eixen

només treuen un poc el cap,

esperant que arribe l’hora

de segar l’ordi i el blat.

És molt gran, és molt gran,

és molt gran el que fan les formigues.

És molt gran, és molt gran,

el que les formigues fan.

Estan excedents de cupo

 i no paguen contribució

 i caminen per les eres

passejant en processó.

És molt gran, és molt gran, (etc.)

(a partir d’ací les cobles són inventades)

No tenen diners ni estudis,

ni amiguets a la Diputació,

però saben desenvolupar-se

fent sostenible la construcció.

És molt gran, és molt gran, (etc.)

“Jo no me n’ocupe de formigues”,

 fou l’insult de González Pons;

el que ell no s’esperava

és tindre després tants trons.

És molt gran, és molt gran, (etc.)

 Tots els que tenen cap ens recolzen

i també les institucions:

 “el que diuen les formigues,

tenen tota la raó”.

És molt gran, és molt gran, (etc.)

Si mireu per damunt les teulades,

 voreu aus a l’Ajuntament,

 són voltors i altres rapinyaires,

que un merder volen fer de Parcent.

És molt gran, és molt gran, (etc.)

Si vos diuen que sou formigues,

no us preocupeu no és cap insult,

sols hem d’aprendre bé d’elles

 i com hui estar sempre junts.

 És molt gran, és molt gran, (etc.)